PREVI SEGONA REPÚBLICA
1915
15 de juny. Neix a Tàrrega.
1930
Ingressa al Modern Liceu. Segueix estudis de Peritatge Mercantil i de Magisteri.
SEGONA REPÚBLICA
1931
Col·labora a la revista Palestra i s’afilia a les Joventuts d’Estat Català amb altres estudiants targarins, com Manuel de Pedrolo, Lorda, Marius Amigó i Jaume Anglí. Organitzen la Unió d’Estudiants Targarins.
1935
Acaba els estudis de Magisteri. El nomenen mestre interí a l’escola de Baró. S’hi trasllada i hi treballa durant un curs. S’afilia a la FETE (Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança), secció de la UGT.
GUERRA CIVIL
1936
S’afilia al PSUC. En constituir-se l’ Ajuntament de Tàrrega és nomenat conseller de Treball i Obres Públiques. Amb Lluís Plassa, conseller de Cultura, organitzen el nou curs escolar i ell mateix s’encarrega d’un grup-classe.
1938
És nomenat procurador o fiscal del Tribunal Especial Contra el Sabotatge i l’Alta Traïció a Tàrrega.
Es presenta al CRIM de Manresa on el passen a un batalló de recuperació.
EXILI
1939
Passa la frontera cap a França pel Portús i va a parar al camp de concentració de Sant Cebrià al Roselló. Allí es casa, per procura, amb Maria Clua que es troba a Tàrrega i espera un fill seu.
Reben l’ajut dels quàquers (la delegada a Perpinyà era Miss Mery Helmes, i a ell el nomenà responsable de les biblioteques que muntaren als camps).
19 de juliol. Neix a Barcelona, el seu primer fill, Norbert Orobitg.
1940
Ingressa al camp de concentració d’Argelers.
1941
A Montpeyroux, forma part del 24è grup de treballadors espanyols.
Finals de juliol. Passa a Andorra on pot reunir-se amb els seus pares i amb la seua dona i el fill Norbert. Els pares tornen a Tàrrega amb el seu fill. Ell i la Maria es queden en el territori andorrà, on treballa en l’ajut als resistents i fa de mestre particular a diferents cases.
1942
14 d’agost. Neix la seva filla Meritxell a Andorra.
1945
Octubre. Amb la seva dona i la seva filla es traslladen a Perpinyà. Nou ajut dels quàquers que l’apunten en un curs de ràdio i li paguen una beca.1947
30 de gener. Neix el seu tercer fill, el Quico a Perpinyà.14 d’abril. Al teatre municipal de Perpinyà, els refugiats representen, davant del govern de la República a l’exili, l’obra de Tomàs Verdal, Dos pobles en el mateix camí. Ell fa el primer paper masculí.
Setembre. Havent acabat el curset de ràdio, els seus pares li proposen que obri una botiga taller a Andorra i li paguen les despeses. Torna a Andorra
El negoci no va bé i torna a exercir de mestre.
1950
Obre l’Escola Particular a Andorra la Vella.
RETORN
1956
Tanca l’Escola Particular. Primera exposició de paisatges. Torna a Espanya, a Barcelona.
1957
S’instal·len a Santa Maria de Barberà. Es trasllada a Tàrrega i altres terres de Lleida per pintar quadres. Segona exposició de paisatges a Tàrrega per la Festa Major.
1958
Continua participant en activitats clandestines del PSUC, relacionat amb Mossèn Dalmau, i activitats clandestines al Centre Comarcal Lleidatà.
1960
Juliol. Escriu la novel·la breu El pobre Jeroni, sobre experiències viscudes al camp de concentració de Sant Cebrià.
PRESÓ
1964
28 d’abril. Detingut per la Brigada Social; condemnat a dos anys de presó per propaganda il·legal. Passa gairebé un any empresonat a Carabanchel (del 12 de juliol del 1964 al 19 d’agost del 1965). Mntre és a la presó escriu la novel·la La Pau dins la Guerra, l’obra de teatre Un home de bona fe i un altre, i inicia el llibre d’assaig L’art i la Història.
SEGON EXILI
1966
Aconsegueix el passaport i torna a Andorra.
1970
Febrer. Publica el primer llibre de poemes, De l’amor a la Terra Alta.
4 de març. Li legalitzen l’empresa Edicions el Mirador del Pirineu al Quart d’Andorra.
Octubre. Publica la seva primera novel·la La Pau dins la Guerra.
1972
Publica la seva segona novel·la, La llum fa nosa, escrita durant l’any anterior.
1973
Comença a editar la revista Claror, adreçada al pirineu català.
11 de novembre. Rep el segon accèsit a l’Engalatina d’Or, als Jocs Florals celebrats a Mèxic, per la seva poesia “Neguits del Canigó”.
SEGON RETORN
1977
Va liquidant les empreses. Acaba El Mirador del Pirineu.
Octubre. Torna a Tàrrega, amb la Maria i el Jordi. Fa el mecanoscrit d’una altra novel·la, La 113 (història de la companyia de treballadors espanyols que formaren a França, al temps de l’exili, per sortir del camp de concentració de Sant Cebrià del Roselló).
1978
Setembre. Mor la seva dona, Maria Clua.
1979
22 d’octubre. Signa el text “A mena de presentació” que justifica una trilogia de novel·les breus titulada D’un temps de vent i salobre o Unes vides més o menys?, formada per El pobre Jeroni, La llibreta del Mestre d’Escola i El Brillante. Les tres novel·les es troben ambientades al camp de concentració de Sant Cebrià del Roselló.
1981
S’instal·la a Arcalís (Pallars Sobirà) on crea la Galeria Claror on exposa les seves obres i les dels seus fills Quico i Enric.
1986
4 de setembre. Es casa amb Maria Teresa Castellà.
1987
Crea la Fundació Mirador i les noves Edicions Fundació Mirador on publicarà varis llibres seus en fotocòpies.
1995
23 de setembre. Mor a la Clínica Montserrat de Lleida.
|
