Retor a l'inici Exposicó Repressió Exili Enllaços
Presó de Balaguer
balaguer

balaguer1

balaguer2
Font plànols: "La repressió a la postguerra civil a Lleida (1938 -1945.)" de Mercè Barallat Barés. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991, Barcelona

Ubicada a la província de: Lleida
Descripció: “Fins a finals d’agost de 1939, l’edifici mudèjar-renaixement adossat a l’absis de Santa Maria de Balaguer va ser l’únic dipòsit d’empresonats del cap de partit. Aquest edifici, amb dues plantes habitables, disposava d’un espai de 225 m2. Cada planta estava dividida en tres sales, i una estava ocupada per les dones (n’hi va haver un grup permanent que va oscil·lar entre 7 i 19). N’hi havia que també hi tenien els fills petits. A cada planta hi havia vàter, sense aigua corrent, ja que a l’interior de l’edifici no n’hi havia; l’única aixeta de què disposaven els presos era en un pati adossat a l’edifici que feia 10 x 15 metres.
Entre el juliol de 1939 i el març i l’abril de 1940, a Balaguer hi devia haver uns 700 o 800 presos que no cabien materialment al petit dipòsiti és per això que es va habilitar l’església de Santa Maria. Llavors, només van quedar a l’edifici els condemnats a mort, els qui tenien cadena perpètua i les dones. Els presos de Santa Maria ja podien fer servir l’aigua procedent del cementiri, que és al costat del conjunt monumental.”

pixel
TARGARINS INGRESSATS A LA PRESÓ DE
Balaguer
Amorós Sorribas, Francesc
Ortiz Benseny, Magí
Sarró Sabaté, Silvestre
 

 

Dades extretes de “La repressió a la postguerra civil a Lleida (1938-1945)” de Mercè Barallat i Barés. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991, Barcelona. Font original: Arxiu Històric Comarcal de Balaguer