Ubicada a la província de: Lleida
Descripció: “Fins a finals d’agost de 1939, l’edifici mudèjar-renaixement adossat a l’absis de Santa Maria de Balaguer va ser l’únic dipòsit d’empresonats del cap de partit. Aquest edifici, amb dues plantes habitables, disposava d’un espai de 225 m2. Cada planta estava dividida en tres sales, i una estava ocupada per les dones (n’hi va haver un grup permanent que va oscil·lar entre 7 i 19). N’hi havia que també hi tenien els fills petits. A cada planta hi havia vàter, sense aigua corrent, ja que a l’interior de l’edifici no n’hi havia; l’única aixeta de què disposaven els presos era en un pati adossat a l’edifici que feia 10 x 15 metres.
Entre el juliol de 1939 i el març i l’abril de 1940, a Balaguer hi devia haver uns 700 o 800 presos que no cabien materialment al petit dipòsiti és per això que es va habilitar l’església de Santa Maria. Llavors, només van quedar a l’edifici els condemnats a mort, els qui tenien cadena perpètua i les dones. Els presos de Santa Maria ja podien fer servir l’aigua procedent del cementiri, que és al costat del conjunt monumental.”